La malaltia pulmonar obstructiva crònica o MPOC és una alteració irreversible que comporta dificultat per a la circulació d'aire al sistema respiratori o destrucció del teixit pulmonar.
Aquest procés es deu a la degradació progressiva dels alvèols per la inflamació persistent dels bronquis, als pulmons. Als alvèols es produeix l'intercanvi de gasos amb la sang, que replega oxigen de l'aire i es "neteja" del diòxid de carboni. Aquesta degradació es tradueix en dificultat per respirar adequadament i en una sensació d'ofegament en realitzar accions de la vida diària.
Aquesta malaltia afecta un 11,8% de la població espanyola, més a homes que a dones per factors històrics com la distribució del treball i de l'hàbit tabàquic. No obstant, vora el 75% dels casos no estan diagnosticats (font: Estudi Episcan II, 2019).
Les principals causes són el tabaquisme, exposició a fums i contaminació atmosfèrica. Les infeccions en les primeres etapes de la vida i l'aparició d'asma durant la infància, també poden desencadenar-la.
Els símptomes de la malaltia són tos, expectoració i fatiga. La "falta d'aire" o ofec, coneguda com disnea, n'és una característica. El deteriorament de la funció pulmonar és progressiu i, per tant, l'empitjorament dels símptomes també ho és.
El diagnòstic es realitza mitjançant una espirometria. Aquesta és una prova per avaluar la capacitat pulmonar. De vegades es pot requerir mesurar l'oxigen en sang arterial.
És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té.
L'element més important de tot en el tractament i el que comporta més millora en el pronòstic és deixar de fumar.
Un estil de vida saludable és imprescindible per aconseguir millorar, especialment una bona alimentació i la realització d'activitat física per mantindre la capacitat pulmonar.
El tractament farmacològic es basa en medicaments broncodilatadors, dividits en els d'acció llarga (tractament de base) i d'acció curta (per a tractar exacerbacions); corticoides inhalats (pel seu efecte antiinflamatori) i altres com mucolítics, antibiòtics quan es produeixen infeccions, etc.
A aquests pacients, se'ls recomana que es vacunen contra la grip i el pneumococ, pel risc que presenten per al sistema respiratori.
