Segons el Diccionari català-valencià-balear, la paraula pàssia, en la seua segona accepció, és una “malura epidèmica” i s’utilitza a Benassal, Catí i Morella.
La gastroenteritis és una de les afeccions que a Benassal coneixem com a pàssia, degut a la seua capacitat de contagi. Correspon a la inflamació de l’interior de l’estómac i l’intestí, sovint provocada per una infecció vírica i es caracteritza per la presència de 3 o més deposicions de consistència blana o líquida al dia i una duració menor de 15 dies. De vegades va acompanyada de vòmits, febre i dolor abdominal.
La gastroenteritis vírica és molt contagiosa i es propaga mitjançant el contacte directe, ja siga per compartir coberts, aliments, roba, baranes,... o per menjar aliments crus o poc cuits, per exemple crustacis i bivalves.
SÍMPTOMES
Els símptomes de la gastroenteritis vírica aguda apareixen entre 4 i 48 hores després del contacte amb el virus. Varien segons el tipus de virus que la causa i generalment són:
- Dolor abdominal, diarrea, nàusees i vòmits
- Mal de cap, dolor muscular i articular
- Febre, sudoració, transpiració
- Falta d’apetit, pèrdua de pes, cansament
La duració de l’afecció sol ser d’entre 1 i 3 des, encara que pot aplegar fins a 10. Passat aquest període sol desaparèixer per si mateixa.
La complicació més preocupant és que la incapacitat per tolerar els aliments i les begudes ens porte a l’aparició de deshidratació, especialment perillosa en lactants, ancians o persones debilitades per altres malalties.
COM RECONÉIXER LA DESHIDRATACIÓ
Els símptomes més freqüents de la deshidratació són:
- Neguit, somnolència o irritabilitat
- Pell freda o suada, seca i arrugada
- Falta d’energia, ulls afonats
- Boca i llengua seques o apegaloses; absència de llàgrimes al plorar.
- Menor quantitat d’orina i de color fosc
DIAGNÒSTIC
El diagnòstic de la gastroenteritis es realitza a partir de la simptomatologia i si cal, es realitza un cultiu fecal per conèixer el germen causant.
TRACTAMENT
Generalment, el principal objectiu del tractament és la prevenció de la deshidratació. Per això s’han de reposar sals i minerals perduts en la diarrea i el vòmit mitjançant la ingesta de líquids addicionals rics en sals i sucre, en una proporció determinada, com el conegut Sueroral, etc.
Aquest líquid s’ha d’ingerir en xicotetes quantitats cada 30 o 60 minuts. En els casos més greus es pot requerir l’administració per via intravenosa, sobretot en xiquets menuts o bebès.
Normalment no és necessari cap altre tractament ni existeixen medicaments específics. Es poden utilitzar analgèsics per tractar el dolor o la febre, però en cap cas els antibiòtics són efectius en el cas d’infeccions víriques.
A mesura que els símptomes desapareixen i el cos torna a tolerar aliments sòlids, es poden introduir aliments suaus de la dieta habitual, evitant l’excés de greix i sucre. El iogurt natural, pa torrat, arròs blanc, pernil dolç, truita ben quallada, pit de pollastre cuit o a la planxa, peix blanc, poma ratllada sense pell, codonyat o plàtan madur en són bons candidats.
