La llum ultraviolada (UV) provinent del Sol interactua amb les cèl·lules de la pell generant radicals lliures. Els radicals lliures son un grup de substàncies molt inestables que es formen durant el metabolisme de les cèl·lules i que, al produir-se en grans quantitats, oxiden els seus components, fent que perden les seues funcions específiques. A mesura que el dany es magnifica, augmenta la possibilitat de presentar arrugues, malalties cròniques o, inclús, càncer de pell.
Els antioxidants són compostos químics que interactuen amb els radicals lliures i els neutralitzen, impedint que causen danys en l’organisme.
Tot i que el cos té capacitat de produir algunes substàncies antioxidants, depèn de fonts exògenes, principalment alimentaries, per produir-ne la majoria. Les fruites, les verdures i els cereals són rics en antioxidants. Alguns d’ells, es troben disponibles també com a complement dietètic.
Alguns pigments rojos, taronja o grocs denominats carotenoides, com el betacarotè, es consideren antioxidants. El betacarotè es converteix en vitamina A a l’organisme i es troba en moltes verdures com les safanòries, el moniato o la carabassa, entre altes, i en algunes fruites com els plàtans, les pomes, les taronges o els mangos. La vitamina A, coneguda també com a retinol, ajuda a la formació i el manteniment de teixits blans i ossis, així com membranes mucoses i la pell.
El licopè es un altre carotenoide amb propietats antioxidants. Es sintetitza exclusivament per plantes i microorganismes i una de les seues font principals és la tomata. A diferència de la major part d’antioxidants, el licopè s’absorbeix millor després d’un processament com la cocció o l’exprimit. És a dir, un suc de tomata o la tomata cuita permet una millor assimilació del licopè que la tomata crua. A més, degut a la seua liposolubilitat s’absorbeix millor en presencia d’oli o d’algun greix, preferiblement oli d’oliva.
Per un altra banda, la vitamina C es un altre potent antioxidant amb capacitat de neutralitzar els radicals lliures responsables de l’estrès oxidatiu de la pell i en conseqüència, del seu envelliment prematur. A més, la vitamina C és fonamental per a la producció de col·lagen a les cèl·lules cutànies que ajuda al manteniment de la estructura de la pell i a retardar els signes de l’envelliment. Les principals fonts de vitamina C en l’alimentació son algunes fruites com la papaia, el kiwi, la llima o la taronja, i algunes verdures com els pebrots o les cols.
La vitamina E és un nutrient liposoluble amb moltes propietats antioxidants que es troba present de forma natural en una gran quantitat d’aliments com els olis vegetals (oli d’oliva o de girasol), els fruits secs (les avellanes o les ametlles, especialment) o les hortalisses de fulla verda (espinac o el bròcoli). A més, hi ha molts fabricants d’aliments que fortifiquen cereals de desdejuni, sucs de fruites o margarines.
Els polifenols son un grup de substàncies químiques que es troben en les plantes i es caracteritzen per tindre més d’un grup fenol a la seua molècula. Tenen propietats antioxidants i algunes fruites com la mangrana, l’albergínia o la remolatxa els contenen en grans quantitats.
Com a resum, cal tindre en compte que una dieta rica en fruites, verdures i hortalisses variades ens prepara per resistir millor el dany que les radiacions solars produeixen a la nostra pell. I en el cas que ho necessitem, existeixen complements alimentaris específics per suplementar la nostra dieta amb aquests compostos. Encara que seguim una alimentació adequada, hem de seguir les recomanacions per exposar-se al sol de forma segura (evitar les hores centrals del dia, utilitzar protecció solar, etc.).
